El millor o pitjor al·licient.Xus Risqué

Divendres. 20:00. He quedat amb en Xus. Arribaré tard. L'entrenament ha començat. Arribo a les 20:30 al camp municipal de Santa Margarida i els Monjos. "Arribés tard" diu el Xus. Em toca parlar amb el míster. Llavors comencen un partit per preparar el matx davant del Piera del cap de setmana. Toca esperar. [...] “Tot teu” em diu l’entrenador de l’A.D. Monjos, en Xavier Aymerich. Es l’hora de conèixer una mica més els entresijus del Xus.


Porter. Al vint-i-u de Desembre farà 38 anys. Xus com a sobrenom. Andrés Jesús Risqué Paredes com a nom complet. Quan el vaig conèixer per primera vegada em va fer respecte, té un posat seriós que si no el coneixes et fa respecta’l, però un cop el coneixes, veus que és un paio molt amable i proper.

Fa 31 anys que té el futbol a la seva vida. Als set anys va començar a jugar a les categories inferiors del Mataró. Al principi no jugava pas de porter, era central.

“Un dia el porter es va fer mal i van preguntar qui volia substituir-lo. A mi em feia gràcia perquè pel carrer ja hi jugava. Des d’aquell dia l’entrenador ja no em va deixar jugar més de jugador.”

Ha cobert la porteria de nou equips a Primera, Segona i Tercera Territorial, quatre dels quals penedesencs. Espirall, Torrellenc, Sant Cugat Sesgarrigues i Monjos. Podem comptar-li set ascensos i només un descens, amb el Vallirana de Segona a Tercera Regional.

Al preguntar-li respecte la posició de porter, l’Andrés Jesús Risqué Paredes dóna una resposta que només donaria un porter.

“És una demarcació molt complicada. Pots ser el millor del partit fent aturades espectaculars i a l’últim minut del partit fer una cagada monumental i ser el pitjor. Aquest al•licient, m’agrada molt.”

Les promeses diuen que s’han de complir. Si la promesa es fa entre un pare i un fill, encara té més força. Si això és així, sembla ser que encara veurem el Xus sota els pals durant molts anys.

“Vaig fer-li una promesa al meu fill que ara ha complert 14 anys. Hem de jugar un partit junts quan ell sigui amateur. Això fa que encara em quedin cinc temporades per endavant, però ja veurem si aguantaré o no aguantaré.”

Ara és el jugador més veterà del grup 12 de Segona Regional. Si compleix la promesa farà crèixer la seva condició del porter més veterà de Segona Regional. Encara batrà algun que altre record.

35 d'en Ferri

Josep Ferrer Ferriol, més conegut com a Ferri, nascut i resident a La Granada del Penedès ara fa 62 anys és l’encarregat del camp del l'equip de futbol del poble.

“Aquest any ha complert trenta-cinc anys, vaig començar a la temporada 73-74, al juliol.”

Els membres de la junta del C.F. La Granada d’ara fa trenta-cinc anys van repartir-se les diferents tasques a desenvolupar dins del club.

“Jo era l’únic que no tenia cotxe i per aquest motiu vaig agafar el càrrec d’encarregat de material. Sóc “l’utiller” dels equips base i del primer equip.”

El Ferri s’ha mantingut en les seves tasques des del primer dia.
“Primer estàvem al camp vell de “cal Xendri” fins l’any 87. D’aleshores fins ara el C.F. La Granada ha jugat en el camp actual. Aquest era de terra fins ara fa un any que s’hi ha col·locat la gespa.”

Amb el nou camp de gespa inaugurat la temporada passada les tasques ha desenvolupar se li han agilitzat al Ferri, però abans no eren tant senzilles com ara.
“Abans el manteniment del camp de futbol portava molta feina. S’havia de regar, marcar i, a més a més, calia treure i posar les xarxes cada dia perquè el camp no estava tancat. Una hora abans del partit sempre hi era per preparar els vestuaris, les pilotes, el material i tot el que fes falta.”

Fa anys que el Ferri diu que plegarà però sembla ser que les juntes que han passat per La Granada saben que de Ferris no se’n poden trobar, ni fitxar, així com així.
“Quan vulguin jo ho deixaré. Cada any els i dic que ho deixaria però no volen que plegui; em diuen: “Entretén-te que mentre fas això no fas res més".”

Són molts anys i el Ferri sent els colors com ningú.
“Club Futbol La Granada jo no me vinculat amb cap més equip en cap equip.”