Tito Boada: "Abans hi havia una altre manera de fer periodisme"

Aquesta setmana m’he trobat amb en Francisco Boada Grau, el Tito. L’entrevista l’hem dut a terme a l’estudi 1 de Ràdio Vilafranca.

La seva trajectòria com a periodista esportiu va començar a finals dels anys 80 a Ràdio Reus recollint resultats del cap de setmana. A la mateixa època va engegar una revista, escrita en català, del poble de Porrera. “Va néixer en una època complicada, abans de la mort del Franco”. L’any 1982 va aterrar a Ràdio Vilafranca (RV) però aleshores “el periodisme esportiu no tenia tant de pes, es treballava amb altres dinàmiques”. A finals dels 80 en Tito va treballar a la Fura durant quatre anys. Des de l’any 1990 ho va canviar per ser cap d’esports del setmanari el 3 de vuit conjuntament amb el de Ràdio i Televisió de Vilafranca (RTV).

El Tito Boada és el referent esportiu de l’Alt Penedès. Amb ell he parlat dels canvis que ha patit el periodisme esportiu en el transcurs de la seva carrera.

“Abans hi havia un sentiment de col·laboració més gran que ara”. L’equip d’esports de RTV va començar a retransmetre partits, ocasionant un gran rebombori dins de l’esport comarcal. El primer va ser d’hoquei, entre el Club Patí Vilafranca i el Castelldefels a terres del Baix Llobregat. Això que ara és tant fàcil, abans comportava “anar, muntar, allargar 40 o 50 metres de fil des del telèfon de les cases de particulars fins al camp de futbol o la pista on hi havia el partit, recollir i tornar. Era una altre manera de fer periodisme”.

Segons el Tito, abans hi havia un periodisme d’investigació reflectit en la imatge de José Mª Garcia, “el Butanito”, sent molt més virtuós que l’actual. L’aparició de revistes com Interviu o Tiempo són l’exemple de la tònica de denúncia d’aleshores. “El periodisme esportiu està fatal”. Ara preval l’estil del grup Prisa on “tot és riure, conya i on no hi ha gens d’investigació” fent que “l’esport es transformi en un circ”.

Ara l’esport “és lo de dalt i lo de baix”. El què és més important són els equips com el Barça i el Madrid i després els de baix. La franja del mig és on s’ha diluït l’esport, on no hi ha públic.

Les innovacions tecnològiques han sigut i són molt importants en el nostre dia a dia i en el món de l’esport comarcal també. En Tito destaca que “quan van començar els ordinadors i sobretot amb Internet, el món periodístic a fet un canvi brutal”. Fòrums, xats, resultats quasi en directe, cròniques dels partits, quinieles,… Les noves tecnològies han traslladat les converses de les societats i els bars dels pobles a la xarxa, creant una gran quantitat d’espais a Internet on l’esport és el protagonista.