Jordi Mascaró, de seguidor a delegat

No recorda quan va començar a seguir el món de l’hoquei, “potser cap als vuit o deu anys”, recorda el Jordi. Va baixar a la Poliesportiva perquè els jugadors del Club Patí Vilafranca eren amics i companys d’institut de la seva tieta. Els primers jugadors que recorda a la pista són “a la porteria el Tino Martínez acompanyat per Pep Pané, ‘Poli’, ‘Valdo’ i el Freixedes. També hi havia el Valls i el Güell aquella època”.

Des de que va trepitjar el pavelló, “entrant gratis fins als setze anys i fent-me soci quan tocava”, ell ja no s’ha perdut quasi bé cap partit a casa. “Potser me’n vaig perdre algun quan era petit, però d’ençà fins ara de ben segur que no arriben a cinc”. Ell també és membre creador del grup de seguidors del vilafranquins, l’Eskamot Blau (presentats al blog anterior aquí a Miranda Banda).

Tot això té un valor afegit. El Jordi mai ha jugat a hoquei, “ja pots dir que mai m’he posat uns patins”, la seva escola tampoc va potenciar aquest esport i a casa seva tampoc els ha interessat mai.

De cara aquesta temporada l’equip necessitava una nova Junta. El grup sortint no tenia cap recanvi i un grup de pares, socis i seguidors del club van decidir fer pinya i posar-se al capdavant de l’equip. El Jordi va sumar-se al projecte.

‘Una nova etapa per l’hoquei vilafranquí’ és el lema que la nova Junta s’ha fet seu. Pel nostre protagonista va suposar ‘una nova etapa del Jordi dins del Club Patí Vilafranca’.

A l’hora de repartir tasques a ell li va tocar ser delegat del primer equip: “És una responsabilitat el fet d’estar al primer equip i més encara ser part del grup humà juntament amb l’equip tècnic i els jugadors”. Aquest nou rol dins de l’entitat li ha significat un procés d’adaptació. Primer ha hagut d’aprendre el què s’ha de fer com a delegat, “el Joan Santacana i el Jaume Mitjans m’han ajudat, tot el què he après, m’ho han ensenyat ells”. D’altra banda, el fet d’abandonar la graderia per passar a supervisar la taula d’anotacions va ser un pas important, “el què em va costar més va ser deixar els companys de l’Eskamot Blau”.

El Jordi té present com a millor moment, “la temporada en què l’equip va quedar quart a la lliga i que va obrir les portes a la Copa Cers on l’equip va arribar a semifinals”, i com a pitjor “la tònica d’equip ascensor que s’ha pres en les darreres temporades”.

El Jordi Mascaró és un seguidor aliè a l’hoquei que ha acabat se’n delegat de l’equip que fa més de vint anys que segueix, el Club Patí Vilafranca. Qui no voldria ser el protagonista d’aquest relat?.